<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618</id><updated>2012-01-19T12:18:23.538+01:00</updated><category term='hilary swank'/><category term='goku'/><category term='elena gadel tocant fusta'/><category term='vega'/><category term='jordi rebellon vilches hospital central'/><category term='cesk freixas la ma dels qui t&apos;esperen'/><category term='cuatro'/><category term='roser amills'/><category term='renee zellweger'/><category term='victor clares'/><category term='la cuenta atrás'/><category term='telemonegal'/><category term='nirah ot 2011 telecinco gestmusic nuria robles'/><category term='ferran monegal'/><category term='Joan Miro ex president club esportiu panteres grogues esport gais lesbianes'/><category term='morbo'/><category term='actriu doblatge'/><category term='juan de dios ramirez heredia unión romaní sarkozy rumanos gitanos'/><category term='poesia erotica'/><category term='critic televisio'/><category term='puerta 10'/><category term='silvia abril'/><category term='alessio arena els ulls tancats autorretrato de ciudad invisible'/><category term='Rachel Arieff planeta catalunya humor'/><category term='juana gallego eva devuelve la costilla igualdad de genero'/><category term='muhammad iqbal centre islamic cami de la pau minhaj spain'/><category term='polseres vermelles'/><category term='angelina jolie'/><category term='solo hay voces'/><category term='daniel gabarro masculinitat homes igualitaris transformar a los hombres'/><category term='maria moscardó'/><category term='las noticias de las dos'/><category term='el terrat'/><category term='entrevista'/><category term='txarango clownia entrevista'/><category term='llum barrera'/><title type='text'>El bloc d'en Viti</title><subtitle type='html'>Sóc inquiet, curiós i trempat... mental. Escriu-me a: victorfclares@hotmail.com</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>30</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-8183914576545523950</id><published>2011-11-05T14:47:00.001+01:00</published><updated>2011-11-05T14:48:00.578+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='las noticias de las dos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='entrevista'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cuatro'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='el terrat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='victor clares'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='silvia abril'/><title type='text'>Víctor Clarés entrevista a: Sílvia Abril.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-BWARZZhGVHs/TrU-MvOFciI/AAAAAAAAANE/Q4w4_tgkpho/s1600/silviaabril.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="229" src="http://2.bp.blogspot.com/-BWARZZhGVHs/TrU-MvOFciI/AAAAAAAAANE/Q4w4_tgkpho/s320/silviaabril.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;L'actriu i còmica catalana &lt;b&gt;Sílvia Abril&lt;/b&gt; ha treballat en nombrosos projectes d'èxit: Homo Zapping, Els Comediants, La que se avecina, El Hormiguero, Buenafuente... fem un repàs de tota la seva carrera i del seu nou programa, Las noticias de las dos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 24px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 24px;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="394" src="http://player.vimeo.com/video/31626853?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="700"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-8183914576545523950?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/8183914576545523950/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=8183914576545523950' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8183914576545523950'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8183914576545523950'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/11/victor-clares-entrevista-silvia-abril.html' title='Víctor Clarés entrevista a: Sílvia Abril.'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-BWARZZhGVHs/TrU-MvOFciI/AAAAAAAAANE/Q4w4_tgkpho/s72-c/silviaabril.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-8895362694649184834</id><published>2011-11-05T14:44:00.001+01:00</published><updated>2011-11-05T14:44:36.943+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='entrevista'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vega'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='la cuenta atrás'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='victor clares'/><title type='text'>Víctor Clarés entrevista a: Vega.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-r8F12JSD3gU/TrU9eUDgnKI/AAAAAAAAAM8/0eSCiQ4bixY/s1600/vega.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="132" src="http://3.bp.blogspot.com/-r8F12JSD3gU/TrU9eUDgnKI/AAAAAAAAAM8/0eSCiQ4bixY/s200/vega.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;La cantautora &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Vega&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt; estrena nou treball discogràfic, anomenat La Cuenta Atrás. En parlem en aquesta entrevista.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="525" src="http://player.vimeo.com/video/30954616?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="700"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-8895362694649184834?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/8895362694649184834/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=8895362694649184834' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8895362694649184834'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8895362694649184834'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/11/victor-clares-entrevista-vega.html' title='Víctor Clarés entrevista a: Vega.'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-r8F12JSD3gU/TrU9eUDgnKI/AAAAAAAAAM8/0eSCiQ4bixY/s72-c/vega.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-6484431390751334876</id><published>2011-11-05T14:01:00.003+01:00</published><updated>2011-11-05T14:08:27.502+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='solo hay voces'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='txarango clownia entrevista'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='puerta 10'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='victor clares'/><title type='text'>Víctor Clarés entrevista a: Puerta 10.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-yrcDfwBDcUg/TrUzY_TrxVI/AAAAAAAAAM0/PhHqRPe9BYM/s1600/puerta10.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;img border="0" height="88" src="http://3.bp.blogspot.com/-yrcDfwBDcUg/TrUzY_TrxVI/AAAAAAAAAM0/PhHqRPe9BYM/s200/puerta10.jpg" width="200" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Puerta 10&lt;/b&gt; és un grup que va néixer a l'Hospitalet de Llobregat. Van començar fent versions de grans clàssics del pop i el rock, i ara publiquen el seu primer treball discogràfic produït per Xavi Pérez. Parlem amb el seu vocalista, Giancarlo Arena, sobre aquest primer disc titulat 'Sólo hay voces'.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="394" src="http://player.vimeo.com/video/30235001?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="700"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-6484431390751334876?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/6484431390751334876/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=6484431390751334876' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/6484431390751334876'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/6484431390751334876'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/11/victor-clares-entrevista-puerta-10.html' title='Víctor Clarés entrevista a: Puerta 10.'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-yrcDfwBDcUg/TrUzY_TrxVI/AAAAAAAAAM0/PhHqRPe9BYM/s72-c/puerta10.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-7783866769759942364</id><published>2011-11-05T13:54:00.006+01:00</published><updated>2011-11-05T18:45:47.667+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='poesia erotica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='roser amills'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='morbo'/><title type='text'>Víctor Clarés entrevista a: Roser Amills.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-6GqB6cEPu1E/TrUx2mJaZaI/AAAAAAAAAMs/arwp9HnjKhs/s1600/roser.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="146" src="http://3.bp.blogspot.com/-6GqB6cEPu1E/TrUx2mJaZaI/AAAAAAAAAMs/arwp9HnjKhs/s200/roser.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font-family: Times; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Després de sopar&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Times; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Times; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;Després de sopar hem baixat l'escala de cargol&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Times; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;i sense fer soroll ens hem amagat a sota:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Times; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;volia comprovar si és veritat que la salsa de tomàquet donaria bon gust&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Times; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;al sospir que t'havia de treure de l'ànima.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;(Roser Amills:&amp;nbsp;&lt;i&gt;Morbo&lt;/i&gt;, 2010)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;La&lt;b&gt; Roser Amills &lt;/b&gt;escriu des de ben petita. En la poesia va veure una via d'expressió perfecte per satisfer les seves ànsies de llibertat. Aquesta mallorquina ens parla del seu llibre de poemes eròtics,&amp;nbsp;&lt;b&gt;Morbo, &lt;/b&gt;que reeditarà gràcies a la web de crowdfunding Verkami.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="394" src="http://player.vimeo.com/video/31029442?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="700"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-7783866769759942364?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/7783866769759942364/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=7783866769759942364' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/7783866769759942364'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/7783866769759942364'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/11/victor-clares-entrevista-roser-amills.html' title='Víctor Clarés entrevista a: Roser Amills.'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-6GqB6cEPu1E/TrUx2mJaZaI/AAAAAAAAAMs/arwp9HnjKhs/s72-c/roser.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-1932046901901341970</id><published>2011-11-05T13:28:00.008+01:00</published><updated>2011-11-05T14:07:03.529+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='hilary swank'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='txarango clownia entrevista'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actriu doblatge'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='maria moscardó'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='goku'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='angelina jolie'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='victor clares'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='renee zellweger'/><title type='text'>Víctor Clarés entrevista a: Maria Moscardó, actriu de doblatge.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-q8djX1uWdmQ/TrUvJpnRpJI/AAAAAAAAAMk/0iI3X224lFE/s1600/chicasmoscardo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-q8djX1uWdmQ/TrUvJpnRpJI/AAAAAAAAAMk/0iI3X224lFE/s200/chicasmoscardo.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;La Maria Moscardó es dedica al doblatge des que era una adolescent. És la veu habitual de Hilary Swank i Rennée Zellweger i també ha doblat a altres grans actrius com Angelina Jolie, Salma Hayek o Madonna. No són protagonistes, però són personatges ben especials a qui també ha posat veu: Kylie Minogue a Moulin Rouge, Macaulay Culkin a Mi Chica, Esmeralda de El Jorobado de Notre Damme, o el mític Goku de Bola de Drac.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 24px;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="525" src="http://player.vimeo.com/video/31299647?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="700"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #a0a095; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 20px; line-height: 24px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-1932046901901341970?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/1932046901901341970/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=1932046901901341970' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/1932046901901341970'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/1932046901901341970'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/11/victor-clares-entrevista-maria-moscardo.html' title='Víctor Clarés entrevista a: Maria Moscardó, actriu de doblatge.'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-q8djX1uWdmQ/TrUvJpnRpJI/AAAAAAAAAMk/0iI3X224lFE/s72-c/chicasmoscardo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-8302682851470530758</id><published>2011-10-10T14:05:00.003+02:00</published><updated>2011-11-05T14:03:32.275+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='txarango clownia entrevista'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ferran monegal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='critic televisio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='victor clares'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='telemonegal'/><title type='text'>Ferran Monegal: "A mi m'agradaria reencarnar-me en pianista d'hotel."</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-zH1j1t7zfNI/TpLhoP7gDPI/AAAAAAAAAMc/jB7qORGg5Fo/s1600/Ferranmonegal.gif"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5661835763145247986" src="http://1.bp.blogspot.com/-zH1j1t7zfNI/TpLhoP7gDPI/AAAAAAAAAMc/jB7qORGg5Fo/s200/Ferranmonegal.gif" style="cursor: hand; cursor: pointer; float: left; height: 138px; margin: 0 10px 10px 0; width: 200px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Ferran Monegal&lt;/b&gt; s'ha convertit en els últims anys en un dels crítics de televisió de referència arreu de tot l'estat espanyol. Aquí teniu l'entrevista que em va concedir. Vam parlar d'art i televisió, de l'star system del nostre país i dels seus gustos literaris i musicals. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="383" src="http://player.vimeo.com/video/29850754?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="680"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-8302682851470530758?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/8302682851470530758/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=8302682851470530758' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8302682851470530758'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8302682851470530758'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/10/ferran-monegal.html' title='Ferran Monegal: &quot;A mi m&apos;agradaria reencarnar-me en pianista d&apos;hotel.&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-zH1j1t7zfNI/TpLhoP7gDPI/AAAAAAAAAMc/jB7qORGg5Fo/s72-c/Ferranmonegal.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-5584810583061638066</id><published>2011-05-13T19:04:00.012+02:00</published><updated>2011-11-05T14:04:59.322+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='entrevista'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='llum barrera'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='polseres vermelles'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='victor clares'/><title type='text'>Llum Barrera: "Em molesta molt que les sèries espanyoles siguin tan madrilenyes. Costa que una persona de Galícia, Catalunya, es pugui identificar."</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-JSmMk2Q8uh4/Tc1ogOgG-rI/AAAAAAAAAMA/hf4ToDqiqk8/s1600/20100116elpviavje_3.jpg"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5606252014004009650" src="http://2.bp.blogspot.com/-JSmMk2Q8uh4/Tc1ogOgG-rI/AAAAAAAAAMA/hf4ToDqiqk8/s200/20100116elpviavje_3.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 200px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 147px;" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt; La&lt;b&gt; Llum Barrera&lt;/b&gt; és una d'aquelles persones que només amb mirar-la, ja et contagia un somriure. Contagia bon karma i això també ho fa davant de la pantalla. Aquesta actriu és capaç de fer-nos riure, sembla, que amb poc esforç; i fa poc hem descobert que també és capaç de fer-nos plorar, sense caure en els tòpics que caracteritzen els drames. Ha participat a sèries d'èxit tan famoses com Aquí no hay quien viva, Hospital Central o Siete Vidas. Publicitat, obres de teatrem i pel·lícules són altres branques on s'hi mou. Fins i tot ha treballat com a periodista en els seus primers anys d'experiència professional. En aquesta entrevista parlem del seu últim paper en una de les sèries catalanes que de ben segur marcaran un abans i un després: Polseres Vermelles. Aquestes són algunes frases de l'entrevista i, abaix, el link per sentir-la sencera. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;Alguns titulars:&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"Vaig treballar de periodista però aviat vaig veure què lo meu era lluitar per un Goya que per un Pullitzer."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"(Polseres Vermelles) Ha estat una sèrie que quan la feiem ja veiem que era especial; perquè l'equip era tan fantàstic, els nanos són tan genials, tan de veritat, tan espontanis, que trobavem que era una cosa especial."&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"Només a Catalunya em donen papers dramàtics, per la qual cosa estic molt agraïda; a Madrid no s'acaben de creure que puguis fer de mare i a més dramàtica."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"(Polseres Vermelles) És difícil trobar nois tan joves que sàpiguen transmetre una veritat: que es creguin de veritat que són amics, s'enamoren, que tenen pena (...) i en la sèrie tots tenien aquesta innocència."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"(Polseres Vermelles) L'Albert Espinosa em va dir que tenia pensat que el meu personatge continués fent de pallasso a l'hospital. Jo li vaig dir que ni que sigui anar dos dies. M'ho vaig passar tan bé que ni que siguin estaria encantada d'anar-hi."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"(Polseres Vermelles) Si la sèrie l'haguéssin fet a Madrid la cosa canviaria. Els nanos haurien de ser molt més guapos. S'hauria potenciat més les vides familiars, les baralles de pares i mares. S'hagués fet d'una altra manera."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"(Sèries) És molt diferent el que es fa a Catalunya del que es fa a Espanya. Estan bé les coses d'un lloc i d'un altre, però a Catalunya se li dona importància a un altre tipus de coses: més a la història que a l'envoltori." "A les sèries a nivell nacional l'envoltori és molt important: per això cada vegada hi ha actors més joves, amb celles depilades de maneres impossibles; tots en biquini o en calçes."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"(Sèries) No estem a l'alçada d'Estats Units. Tenint en compte que el primer capítol de Perdidos va costar deu milions d'euros. Aquí amb aquests diners pots fer totes les sèries nacionals durant tres anys, incloses les autonòmiques." "Allò no és primera divisió, allò és competició mundial."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"L'humor és una cosa que és exportable si és bo."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"Desgraciadament la comèdia no està gens valorada. Quan fas comèdia sembla que no ets actriu i has de fer un drama perquè diguin: quina gran actriu que ets!" &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"Sembla que sempre s'ha d'estar lluitant perquè es descobreixi la faceta de Llum Barrera dramàtica. I Llum Barrera és actriu i fas el que pots, i el que et deixen."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/105524a/entrevista-amb-llum-barrera-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5606259432792017090" src="http://4.bp.blogspot.com/-C04-RqvB4s8/Tc1vQDpASMI/AAAAAAAAAMI/8Qc47QDhIME/s200/Radio.png" style="cursor: hand; float: right; height: 42px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 42px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;strong&gt;FES &lt;a href="http://www.goear.com/listen/105524a/entrevista-amb-llum-barrera-victor-fernandez-clares"&gt;CLICK&lt;/a&gt; I ESCOLTA-LA!&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-5584810583061638066?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/5584810583061638066/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=5584810583061638066' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/5584810583061638066'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/5584810583061638066'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/05/llum-barrera-em-molesta-molt-que-les.html' title='Llum Barrera: &quot;Em molesta molt que les sèries espanyoles siguin tan madrilenyes. Costa que una persona de Galícia, Catalunya, es pugui identificar.&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-JSmMk2Q8uh4/Tc1ogOgG-rI/AAAAAAAAAMA/hf4ToDqiqk8/s72-c/20100116elpviavje_3.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-3160013357722277679</id><published>2011-04-18T20:11:00.014+02:00</published><updated>2011-04-20T12:49:17.519+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='alessio arena els ulls tancats autorretrato de ciudad invisible'/><title type='text'>Alessio Arena: "Cantar, para mí, es desnudarte; es hacer un striptease emocional delante de la gente”</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-aVVj18P5TC0/TayA1I1hJHI/AAAAAAAAAKI/ilTtac8l1T8/s1600/167331_1741148738119_1520704320_1757456_1992612_n.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596990087308059762" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 193px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-aVVj18P5TC0/TayA1I1hJHI/AAAAAAAAAKI/ilTtac8l1T8/s200/167331_1741148738119_1520704320_1757456_1992612_n.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Fa unes setmanes, la Mayte Martín em parlava d'aquella gent que fa música per aconseguir alguna cosa en concret. Aquest artista és d’aquells que, en la meva opinió, segueix una línea ben diferent. L’Alessio Arena va néixer a Nàpols al 1984, però fa anys que viu a Barcelona. Ha treballat com a músic a Itàlia, i ara ens presenta a Barcelona el seu primer EP titulat ‘Autorretrato de ciudad invisible’ (el podeu trobar a Myspace, Facebook i Spotify, gratuïtament). &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Acompanyat dels components de ‘Els ulls tancats’ recorrerà sales i locals per tocar un seguit de cançons que sorprenen per la qualitat de les seves melodies i per la sensibilitat de l’Alessio a l’hora de cantar. La millor forma de presentar-lo, jo crec, és sentint el que fa. Aquest és l’Alessio Arena i aquesta l'entrevista que vaig tenir amb ell:&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/768ada7/entrevista-a-alessio-arena-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596991398602136162" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 28px; CURSOR: hand; HEIGHT: 31px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/--dYtrPf_J1E/TayCBdyY2mI/AAAAAAAAAKY/nVBQOhRd0u0/s200/Radio.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;strong&gt;FES &lt;a href="http://www.goear.com/listen/768ada7/entrevista-a-alessio-arena-victor-fernandez-clares"&gt;CLICK &lt;/a&gt;I ESCOLTA-LA!&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-3160013357722277679?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/3160013357722277679/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=3160013357722277679' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/3160013357722277679'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/3160013357722277679'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/04/alessio-arena-cantar-para-mi-es.html' title='Alessio Arena: &quot;Cantar, para mí, es desnudarte; es hacer un striptease emocional delante de la gente”'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-aVVj18P5TC0/TayA1I1hJHI/AAAAAAAAAKI/ilTtac8l1T8/s72-c/167331_1741148738119_1520704320_1757456_1992612_n.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-7204754415593059373</id><published>2011-04-14T00:58:00.005+02:00</published><updated>2011-10-16T09:50:34.845+02:00</updated><title type='text'>El bien ajeno</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;Siempre me ha resultado fácil alegrarme de los logros de los demás. De hecho, me gusta rodearme de gente capaz de admirar el trabajo, la felicidad y el éxito ajeno. Huyo de los envidiosos, me ponen nervioso; y no les comprendo. Seguro que os habéis encontrado con muchos: son aquellos que se quedan casi sin palabras cuando les explicas lo bien que te va. Yo creo que esto de ver que la gente es feliz y que transmite felicidad, contagia buen karma. Y eso que te llevas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;Pero cuidado. Hay algo peligroso en todo esto. Y es, precisamente, cuando no se explican los éxitos, sino que se presume de ellos. Mira por dónde, es justo lo que llevan haciendo las grandes cadenas de televisión de nuestro país desde hace un par de años: plantan una cámara delante de unos cuantos personajes –normalmente mujeres, por cierto- forrados de dinero y con mucho tiempo libre para gastarlo. De memoria, puedo contar unos seis (Casadas con Hollywood, Mujeres Ricas, ¿Quién vive ahí?, Casadas con Miami, Casas de lujo, Hijos de papá). Seguro que ha habido más. Hasta TVE ha caído hoy en la tónica de poner en un pedestal a unas cuantas señoras, por el simple hecho de vivir en la Milla de Oro de Madrid y gastarse más de 300.000 euros en una joya. Fantástico. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Soy de la opinión de que en televisión debe haber de todo y para todos. Debe haber entretenimiento e incluso disparates, por qué no. Lo que no entiendo es esta moda de hacer alarde del lujo por el lujo, de lo que llaman glamour, clase y esas memeces varias. Me la repampinfla que una señora se dé cremas de diamantes (no sé si se llamarán así) por valor de cientos de euros, o que cierren una tienda exclusivamente para ella para endosarle cuatro trapos. No, no va conmigo. Quizás nunca he sabido apreciarlo. Cuándo alguna vez he tenido algo de dinero, de hecho, me ha costado saber en qué gastarlo. No me gusta acumular cosas materiales sin significado y por tanto tampoco me da envidia ver que otros lo hacen. Al contrario, que lo disfruten.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Lo que me molesta es que las televisiones sigan rellenando sus parrillas de este tipo de contenidos, y que además les den este tono de &lt;i&gt;esto es lo que podrías tener y no tiene&lt;/i&gt;s, como si tener tres coches y dos casas fuese lo más normal del mundo. Me cabrea especialmente ahora, por el momento que vivimos, en el que hay gente verdaderamente jodida. Me repatea ver cómo montan esos vídeos hipnotizantes con el fin de poner los dientes largos a unos cuantos que creen que eso es la felicidad; y de retratar a un puñado de mentes necias, clasistas y vacías. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;¿Pero de que qué presumen? ¿Quizás de que vivimos en un siglo XXI, que se presupone &amp;nbsp;avanzado, con una desigualdad de clases digna de hace miles de años? Y, ¿qué pretenden? ¿Hacernos creer que el estereotipo de mujer perfecta es aquella bella y rica, que consigue lo que quiere sin mover un dedo?&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Vamos listos. Pues se equivocan. La mujer realmente poderosa -pese a no ocupar minutos en televisión- es aquella que ha tirado siempre del carro de toda una familia y la que ha trabajado como una jabata tanto dentro como fuera de casa; la que ha cuidado tradicionalmente de los niños y de la gente mayor y la que va de cabeza por conseguir hacerlo todo sin morir en el intento. O no, la mujer realmente poderosa es la que lucha por cambiar éso, por conseguir que los hombres arrimen el hombro en lo privado y por llegar a un modelo de sociedad más justo para ambos sexos. La que ahora está ocupando cada vez más los altos cargos y la que toma decisiones políticas, precisamente, para que la gente que no puede gastarse esos millones en mamarrachadas, pueda vivir mejor. Y el hombre poderoso no es el que organiza grandes fiestas, ni el que presume de un deportivo distinto cada tres meses. El hombre poderoso es el que va a las reuniones escolares de su hijo, el que no se avergüenza por ser sensible o expresar sus sentimientos, el que ha aprendido que ser &lt;i&gt;un hombre de verdad&lt;/i&gt; no es saber de fútbol o de coches, y el que no necesita recurrir a la violencia para solucionar sus problemas. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Afortunadamente los hombres y mujeres poderosos de verdad saben que hay cosas que el dinero no puede comprar; y estoy seguro de que no se sentirán ofendidos por estos programas. A mí sí que me ofenden. Me ofenden por la gente que sí sueña con tener todo éso, y de la que creo que se ríen sin escrúpulos, o se mean en la cara, para no ser tan finos. Y me ofenden porque hay muchas maneras de hacer un reportaje, de montar un vídeo, o de elegir unas declaraciones. Sólo hay algo que cambia sustancialmente el resultado final. Se llama responsabilidad. &lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-7204754415593059373?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/7204754415593059373/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=7204754415593059373' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/7204754415593059373'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/7204754415593059373'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/04/el-bien-ajeno.html' title='El bien ajeno'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-2179916219290065523</id><published>2011-04-08T19:01:00.022+02:00</published><updated>2011-04-12T14:52:46.864+02:00</updated><title type='text'>Mayte Martín: "Tener fans, vender discos, salir en la tele, son consecuencias del artista, pero no deberían ser el objetivo; si no, ya la hemos liado"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-sNZYFJrFj98/TZ9As7GtsPI/AAAAAAAAAJY/DSnRc-A43dw/s1600/maytemartin.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593260402741719282" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 222px; CURSOR: hand; HEIGHT: 217px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-sNZYFJrFj98/TZ9As7GtsPI/AAAAAAAAAJY/DSnRc-A43dw/s320/maytemartin.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;En un moment en el qual la música sovint esdevé una mercaderia, encara queden persones que mantenen viva la seva veritable essència. La cantaora Mayte Martín n’és un exemple. Tal és el seu compromís i el seu amor per l’art, que actualment dirigeix el cicle de concerts de flamenc &lt;em&gt;Poco Ruido y Mucho Duende&lt;/em&gt; al mític Molino de Barcelona (elmolinobcn.com). Un espectacle que fuig de les demandes del mercat i que apropa al públic l’ànima i el saber dels millors artesans del flamenc del panorama musical. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;En aquesta entrevista parlem amb la Mayte d'aquest projecte i d'altres temes, com del seu últim àlbum, Al Cantar a Manuel, on inclou un plegat de poemes musicats de Manuel Alcántara. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Parlem, també, d'Enrique Morente: &lt;strong&gt;"Hemos perdido al más grande de todos los creadores desde hace muchas décadas"&lt;/strong&gt;. Ens comenta que, a la música, menys és sempre més: &lt;strong&gt;"Una voz desnuda, una guitarra desnuda, es importante porque se realza muchísimo más la calidad y las cualidades de ese sonido, esa voz, o esa guitarra. Las cosas desnudas son más emocionantes".&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;I també dediquem un temps a reflexionar sobre la poca cabuda que té la música a la televisió, i especialment el flamenc: &lt;strong&gt;"A lo que la gente tiene acceso más rápido está copado con chorradas que adormecen la sensibilidad y la inteligencia"&lt;/strong&gt;, &lt;strong&gt;"En el mercado debe haber de &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;strong&gt;todo. No necesito que desaparezca nadie, pero sí que tenga visibilidad otra gente, para que la gente pueda escoger." &lt;/strong&gt;I en relació amb tot això, la Mayte també té la seva opinió respecte a realities com OT: &lt;strong&gt;"OT me parece una fábrica de desgracias"&lt;/strong&gt;, &lt;strong&gt;"Poner en un pedestal a una persona joven que no ha pasado por donde debería todavía es destrozarle la vida." &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;De la Mayte Martín diuen que ha sabut contagiar l’estima pel flamenc al públic menys acostumat a escoltar-lo, fins i tot a aquell més jove. És una artista sense additius, honesta, intel·ligent, i amb una sensibilitat extraordinària. El seu millor màrqueting és, precisament, la passió i l’amor que demostra pel que fa. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/e779ccf/entrevista-a-mayte-martin-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593273540198245730" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 47px; CURSOR: hand; HEIGHT: 50px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-hVXV8wWQ6-0/TZ9Mpn8bpWI/AAAAAAAAAJw/B1PugIxZBqk/s200/Radio.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;font-size:130%;"&gt;&lt;strong&gt;FES &lt;span style="color:#3366ff;"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/e779ccf/entrevista-a-mayte-martin-victor-fernandez-clares"&gt;CLICK&lt;/a&gt;&lt;/span&gt; I ESCOLTA-LA!&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-2179916219290065523?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/2179916219290065523/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=2179916219290065523' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/2179916219290065523'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/2179916219290065523'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/04/mayte-martin-tener-fans-vender-discos.html' title='Mayte Martín: &quot;Tener fans, vender discos, salir en la tele, son consecuencias del artista, pero no deberían ser el objetivo; si no, ya la hemos liado&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-sNZYFJrFj98/TZ9As7GtsPI/AAAAAAAAAJY/DSnRc-A43dw/s72-c/maytemartin.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-4586289155282013398</id><published>2011-04-05T22:45:00.004+02:00</published><updated>2011-04-06T12:57:07.305+02:00</updated><title type='text'>El helio no puede ser un gas noble</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-FcuHDDksISg/TZt_uISsYNI/AAAAAAAAAJQ/4tqJuK8vl-o/s1600/vitizzzzz.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5592203792787202258" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 171px; CURSOR: hand; HEIGHT: 206px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-FcuHDDksISg/TZt_uISsYNI/AAAAAAAAAJQ/4tqJuK8vl-o/s400/vitizzzzz.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Quién me conoce sabe que tengo un talento casi sobrenatural para meterme en problemas. En los últimos años, aparte de estudiar –y sufrir- una carrera, de viajar, de perder el tiempo, de cantar y bailar, de inventar historias idiotas junto a mis amigos, de emborracharme, de empezar miles de libros y dejarlos, de acabar otros cuantos, de escuchar miles de canciones a lo largo del día, o de trabajar en varias empresas; aparte de discutir, de reírme mucho, y de llorar también un poquito; aparte de todo eso, he tenido tiempo para desarrollar una cualidad absolutamente inútil, pero divertida: aprender a hacer el ridículo. A modo de 2x1, soy capaz de cagarla y no sentirme mal por ello. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Impulsos. Son los culpables de todo, los causantes de innumerables desgracias: de raparme la cabeza al ritmo de la música, pintar un grafiti en la pared de mi habitación, cambiar la dirección de un taxi para huir de una cita por patas, cobarde y vilmente; o la última, acoger a un filipino cojo en casa, con mis padres, durante unos días. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;No me culpo por ello. A veces resulta difícil resistirse a una tentación; y más cuándo se trata de una de ésas que llevas esperando durante tanto tiempo. Hace cosa de un par de años trabajé como azafato en la inauguración de una conocida tienda de ropa de Passeig de Gràcia. El trabajo, en principio, no tenía ningún misterio. Al contrario, parecía más bien sencillo. Era uno de esos trabajos absolutamente alienantes que muchos nos hemos visto obligados a soportar para sobrevivir. Mi cometido era inflar y repartir globos a los niños que entrasen en la tienda, sin más.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pero decidí esforzarme al máximo, darlo todo de mí, demostrar mis aptitudes. Así que empecé a testar la calidad de ese delicioso gas llamado helio, que durante tantos años había deseado conocer. No tuve bastante con hacer un par de bromas y continuar con mi trabajo, sino que cada vez que me tocaba entrar al almacén tragaba un poquito de helio y salía corriendo para hablarle en pitufo a la gente que recorría la tienda en busca de cosas gratis (som catalans, què voleu). No sólo eso. Tragué helio como un cabrón, mientras con la otra mano buscaba como un loco en mi lista de contactos del móvil para hacer el imbécil un ratito por teléfono, corriendo el riesgo de quedarme con voz pitufa de por vida. A todo esto, en una de estas visitas clandestinas al almacén, me pillaron con las manos en la masa; o mejor dicho, con el helio en la boca. La situación: la encargada preguntándome &lt;em&gt;veteasaberqué&lt;/em&gt; y yo callado, sin mover ni un músculo de la cara, para evitar producir ni un sólo sonido que me pudiese delatar. No tenía escapatoria, así que decidí toser. Y tosí como nunca, mientras la encargada clavaba sus ojos inyectados en sangre por todo mi ser. Imagino que se percató de lo que me pasaba.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Volví a mi puesto de trabajo. Y mientras maldecía a la encargada, a la sociedad, a Dios, incluso a mí mismo, por tener que soportar un trabajo tan aburrido, me empecé a encontrar muy, pero que muy mal. El helio había estado dentro de mí mucho más tiempo de lo normal. Los dioses me estaban castigando. Me dolía el estómago, la espalda, la cabeza, las pestañas, las axilas, todo. Y siento ponerme escatológico, pero en aquel momento di una arcada tan espectacular que estoy seguro de que se enteraron desde la parte alta del Passeig de Gràcia, desde el Eixample, el Poble Nou, el Guinardó y desde todos los barrios que forman la ciudad de Barcelona. Por poco no vomito en la cabeza de un pobre niño repelente. A toda prisa me crucé la tienda entera, preguntando a las dependientas dónde carajo tenían el baño. Cuándo llegué no tuve tiempo ni de cerrar la puerta. Vomité como nunca. Ah, a todo esto yo vestido con un uniforme patético y con dos globos atados de la muñeca, que mientras moría frente a un wáter, chocaban contra el techo. Me fui recuperando poco a poco, y fui consciente de mi mala cabeza, de mi mal comportamiento, de mi irresponsabilidad. Y, por supuesto, como siempre que he estado a punto de destrozar mi vida, encontré la moraleja de mi aventura; llegué a una conclusión que he ido recordando a lo largo del tiempo para evitar pasar por lo mismo: el helio no puede ser un gas noble.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-4586289155282013398?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/4586289155282013398/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=4586289155282013398' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/4586289155282013398'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/4586289155282013398'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/04/el-helio-no-puede-ser-un-gas-noble.html' title='El helio no puede ser un gas noble'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-FcuHDDksISg/TZt_uISsYNI/AAAAAAAAAJQ/4tqJuK8vl-o/s72-c/vitizzzzz.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-8290970776875182378</id><published>2011-03-18T14:54:00.008+01:00</published><updated>2011-04-09T00:27:19.962+02:00</updated><title type='text'>Josep Mª Portavella (The Chanclettes): "La tendresa del paper higiènic és un compendi de relats […] ideals per llegir mentre estàs ginyant"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-ge3R_hUjFmc/TYNm_BbDHpI/AAAAAAAAAJI/XPPSpZyPMlQ/s1600/BCNgai.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5585421195769224850" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 184px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-ge3R_hUjFmc/TYNm_BbDHpI/AAAAAAAAAJI/XPPSpZyPMlQ/s400/BCNgai.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Així és com defineix el director de The Chanclettes, Josep Maria Portavella, el seu nou llibre &lt;em&gt;La tendresa del paper higiènic&lt;/em&gt;. En primícia, l'autor ens avança el contingut d'aquest llibre que dedica unes pàgines a parlar de l'amor, la política, la religió... tot des d'un punt de vista ben particular i políticament incorrecte. Assegura que "la cultura catalana és molt escatològica: tenim una figura en el Betlem més famosa que el propi nen Jesús, el caganer; (l'expressió) la merda de la muntanya no fa pudor encara que la remenis amb un bastó; el caga-tió... i realment, el nostre finançament i el nostre Estatut ha acabat sent una gran merda." Un llibre políticament incorrecte que veurà la llum properament. Però si per alguna cosa és conegut en Josep Mª Portavella és per la seva direcció del grup The Chanclettes. Coneguts sobretot pel seu &lt;em&gt;Turmix Playback, &lt;/em&gt;el grup és ja una referència en el món teatral català. Portavella, a més, va ser l'autor de la cançó &lt;em&gt;Aggay Road&lt;/em&gt;, pel Pride Barcelona 2010, i va dirigir l'espectacle inaugural del retorn de la mítica sala El Molino. De tot això vam parlar en aquesta entrevista, no te la perdis!&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/5d26de6/entrevista-josep-m-portavella-victor-fernandez-clares-"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/5d26de6/entrevista-josep-m-portavella-victor-fernandez-clares-"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/5d26de6/entrevista-josep-m-portavella-victor-fernandez-clares-"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593342300245845906" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 36px; CURSOR: hand; HEIGHT: 36px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-SexXb5y4Mnc/TZ-LL_FR55I/AAAAAAAAAJ4/dPbF15vnVUA/s200/Radio.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;strong&gt;FES &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/5d26de6/entrevista-josep-m-portavella-victor-fernandez-clares-"&gt;&lt;strong&gt;CLICK&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; I ESCOLTA-LA!&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-8290970776875182378?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/8290970776875182378/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=8290970776875182378' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8290970776875182378'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8290970776875182378'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/03/josep-m-portavella-chanclettes-la.html' title='Josep Mª Portavella (The Chanclettes): &quot;La tendresa del paper higiènic és un compendi de relats […] ideals per llegir mentre estàs ginyant&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-ge3R_hUjFmc/TYNm_BbDHpI/AAAAAAAAAJI/XPPSpZyPMlQ/s72-c/BCNgai.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-8047046799197463723</id><published>2011-03-14T15:07:00.006+01:00</published><updated>2011-04-20T12:23:16.488+02:00</updated><title type='text'>Tato Azevedo: "Si se fomentara la música pensada por un artista y no por un productor, habría más cultura musical en este país"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-71UTSdKD8a4/TX4h4aRmCKI/AAAAAAAAAIo/0CZqytluPPc/s1600/tato%2Baze.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583937840995502242" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 205px; CURSOR: hand; HEIGHT: 164px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-71UTSdKD8a4/TX4h4aRmCKI/AAAAAAAAAIo/0CZqytluPPc/s320/tato%2Baze.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Tato Azevedo és un producte made in Barcelona i made in Granada. El formen dos nois: el Pablo Acevedo i l’Hugo Garcia. Des del 2003, amb la banda que els acompanya, no han parat de donar guerra amb les seves guitarres i el seu pandero, i han aconseguit crear un estil propi però amb fortes influències de la música brasilera. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Caetano Veloso, o Chico Buarque són alguns dels seus referents però ells aseguren que no fan més del mateix sinó 'menys del mateix'. Ara s'atreveixen amb cançons pròpies, que inclouen al seu primer treball discogràfic &lt;em&gt;Sordo&lt;/em&gt;. Abans del seu concert a Santa Perpètua, els vam raptar una estona per sentir-los en directe. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Aquí teniu l'entrevista: &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/e263254/tato-azevedo-entrevista-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597609096173099778" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 30px; CURSOR: hand; HEIGHT: 27px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-TEbP0TKcEB4/Ta6z0MjkmwI/AAAAAAAAAKg/A6969V-cyqM/s200/Radio.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;strong&gt;FES &lt;a href="http://www.goear.com/listen/e263254/tato-azevedo-entrevista-victor-fernandez-clares"&gt;CLICK&lt;/a&gt; I ESCOLTA-LA!&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-8047046799197463723?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/8047046799197463723/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=8047046799197463723' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8047046799197463723'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/8047046799197463723'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/03/tato-azevedo-si-se-fomentara-la-musica.html' title='Tato Azevedo: &quot;Si se fomentara la música pensada por un artista y no por un productor, habría más cultura musical en este país&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-71UTSdKD8a4/TX4h4aRmCKI/AAAAAAAAAIo/0CZqytluPPc/s72-c/tato%2Baze.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-7863008385317437176</id><published>2011-03-09T19:40:00.005+01:00</published><updated>2011-04-20T12:33:34.848+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nirah ot 2011 telecinco gestmusic nuria robles'/><title type='text'>Nirah (OT): "Si nos hubiésemos estado peleando alomejor aún estaríamos ahi"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-lHSFteYQ_2M/TXfOl0FpEjI/AAAAAAAAAIg/qb1GYJ7qI88/s1600/179614_1692776331117_1589049221_1555384_7052153_n.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582157412181807666" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 229px; CURSOR: hand; HEIGHT: 203px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-lHSFteYQ_2M/TXfOl0FpEjI/AAAAAAAAAIg/qb1GYJ7qI88/s320/179614_1692776331117_1589049221_1555384_7052153_n.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Después de diez años de historia, el programa musical Operación Triunfo cerró sus puertas hace escasas semanas. Telecinco decidió retirar el concurso debido a las bajas cuotas de pantalla conseguidas, que no lograron superar el 14% de media. En la quinta -y última- gala de esta edición se proclamó al ganador del concurso y se vivieron momentos agridulces. Por primera vez en la historia de la televisión se hizo una gala en contra de la propia cadena que lo emitía. Los miembros de Gestmusic arremetieron contra Telecinco y dejaron claro que el formato no está muerto. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;No obstante, a pesar de este estrepitoso final, hay quien ha sabido sacar el lado positivo de la experiencia. Nirah (Nuria Robles) ha sido una de las concursantes de esta edición de OT 2011, y el cierre de la &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;academia le ha llegado en su mejor momento, justo cuando empezaba a soltarse la melena. Aun así, se alegra de haber participado y asegura que continuará trabajando y formándose fuera. Con ella charlamos sobre su paso por el programa y conocimos su punto de vista sobre este inesperado final. Aquí tenéis el link de la entrevista: &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/65ee0a8/entrevista-a-nirah-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597611621384436626" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 32px; CURSOR: hand; HEIGHT: 29px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-cPicKbpGmC4/Ta62HLs3u5I/AAAAAAAAAKw/0R8NaZub2Ns/s200/Radio.png" border="0" /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;strong&gt;FES &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/65ee0a8/entrevista-a-nirah-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;strong&gt;CLICK&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; I ESCOLTA-LA!&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-7863008385317437176?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/7863008385317437176/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=7863008385317437176' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/7863008385317437176'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/7863008385317437176'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/03/nirah-ot-si-nos-hubiesemos-estado.html' title='Nirah (OT): &quot;Si nos hubiésemos estado peleando alomejor aún estaríamos ahi&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-lHSFteYQ_2M/TXfOl0FpEjI/AAAAAAAAAIg/qb1GYJ7qI88/s72-c/179614_1692776331117_1589049221_1555384_7052153_n.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-1937755078143075677</id><published>2011-02-19T14:09:00.012+01:00</published><updated>2011-04-20T12:46:20.630+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='muhammad iqbal centre islamic cami de la pau minhaj spain'/><title type='text'>Muhammad Iqbal: "Les pràctiques religioses tenen mèrit quan hi ha disposició a ajudar i dialogar"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-hMDALA9RAYk/TV_FjpqFxUI/AAAAAAAAAHg/iR7ATR_lKF0/s1600/SAM_1982.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5575392079976449346" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 149px; CURSOR: hand; HEIGHT: 142px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-hMDALA9RAYk/TV_FjpqFxUI/AAAAAAAAAHg/iR7ATR_lKF0/s200/SAM_1982.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Fa gairebé 15 anys que alguns veïns del barri del Raval de Barcelona s’oposaven a l’obertura d’una associació religiosa. Es tracta del centre Islàmic Camí de la Pau (&lt;a href="http://www.minhajspain.com/"&gt;http://www.minhajspain.com/&lt;/a&gt;). Finalment, aquesta entitat va obrir les seves portes i des de llavors s’ha convertit en un referent en quant a diàleg interreligiós i convivència ciutadana, a més de guanyar-se l’estima de molta gent. Des dels seus inicis, els seus membres han treballat per la seva integració i per donar a conèixer la seva riquesa cultural, condemnant qualsevol tipus d'actitud violenta. Taules rodones, festes veïnals o conferències són el pa de cada dia del centre Islàmic Camí de la Pau. És encara l'Islam una religió estranya per als catalans? És possible adaptar l'Islam a la democràcia o a la societat occidental? Quina responsabilitat tenen els mitjans de comunicació vers el distanciament d&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-fRsVxgPXvrQ/Ta640PEakpI/AAAAAAAAALY/LP0pNvBH-XQ/s1600/Radio.png"&gt;&lt;/a&gt;'alguns ciutadans amb la població nouvinguda? Aquí teniu l'entrevista amb la cara més visible de l'entitat, el secretari general del centre, Muhammad Iqbal.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;strong&gt;F&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;ES&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt; &lt;a href="http://www.goear.com/listen/cba5ebc/---"&gt;CLICK &lt;/a&gt;I ESCOLTA-LA! &lt;a href="http://www.goear.com/listen/cba5ebc/---"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597614781206321682" style="WIDTH: 26px; CURSOR: hand; HEIGHT: 28px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-Y7R2xDZFy9A/Ta64_G9HWhI/AAAAAAAAALg/ECD85dJCgjE/s200/Radio.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-1937755078143075677?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/1937755078143075677/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=1937755078143075677' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/1937755078143075677'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/1937755078143075677'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/02/muhammad-iqbal-les-practiques.html' title='Muhammad Iqbal: &quot;Les pràctiques religioses tenen mèrit quan hi ha disposició a ajudar i dialogar&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-hMDALA9RAYk/TV_FjpqFxUI/AAAAAAAAAHg/iR7ATR_lKF0/s72-c/SAM_1982.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-6236056753529079901</id><published>2011-02-16T18:55:00.022+01:00</published><updated>2011-11-05T15:12:39.555+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='juana gallego eva devuelve la costilla igualdad de genero'/><title type='text'>Juana Gallego: "Las mujeres se incorporan a los medios de comunicación, pero los protagonistas siguen siendo hombres"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-1vYEWr4tGBg/TrVERIX0RHI/AAAAAAAAANU/SKbXdFPvy_Y/s1600/eva+portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-1vYEWr4tGBg/TrVERIX0RHI/AAAAAAAAANU/SKbXdFPvy_Y/s320/eva+portada.jpg" width="206" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;"Los logros femeninos que se han conseguido hasta ahora lo han sido gracias a un sobreesfuerzo de las mujeres individualmente consideradas, sin que hayan cambiado las estructuras sociales ni los hombres hayan asumido su parte de responsabilidad en el hogar. Para que haya auténtica conciliación de ahora en adelante habrá que conseguir que haya cambios estructurales en las empresas, pero también en otros muchos ámbitos que han funcionado porque las mujeres estaban ahí, como por ejemplo el cuidado de personas dependientes, niños, etc. Por tanto habrá que empezar a cambiar la cultura del trabajo, pero también aquella idea que hacía que la sociedad estaba pensada para que en cada casa hubiera una mujer que se hiciera cargo de todo lo doméstico. Los hombres han de hacer el camino inverso de las mujeres; es decir, transitar desde lo público, que ha sido su espacio de referencia, a lo privado, o el ámbito familiar, hasta que ambos compartan al 50% las responsabilidades familiares y domésticas."&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: 'Trebuchet MS';"&gt;La Joana Gallego és periodista, escriptora, i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. Cal, segons el seu punt de vista, començar a mirar el món amb ulls de dona i així ho explica al seu llibre &lt;em&gt;Eva devuelve la costilla, el nuevo estado de conciencia de las mujeres&lt;/em&gt;. Aquesta publicació neix com un diccionari incomplet amb l'objectiu de fer propostes per continuar avançant per aconseguir una societat en la qual la igualtat sigui una realitat en tots els àmbits. Alguns d'aquests àmbits són molt reals: l'empresa, el treball o l'educació. Altres, però, són més abstractes i pertanyen a les creences: l'amor, la sexualitat, els valors socials dominants, la joventut o la bellesa. Ara no cal que les feministes continuin lluitant per una societat en igualtat d'oportunitats, sinó que és el moment que tota la societat se'n faci responsable. La Joana es fa un seguit de preguntes: hem de considerar positiu no tenir descendència perquè si no perilla el nostre lloc de treball? És desitjable parir planificadament en cap de setmana per tornar a la feina un dilluns per demostrar que som iguals que els homes? Hem de continuar considerant com a superiors els valors tradicionalment masculins, i no valuosos tots aquells que les dones hem aportat a la societat? &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Trebuchet MS';"&gt;Les respostes, a aquesta entrevista. No us la perdeu!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/bb679d5/entrevista-a-juana-gallego-1-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597616568433665218" src="http://1.bp.blogspot.com/-EgS-t5mz8z0/Ta66nI5UZMI/AAAAAAAAALo/92GshkA8f_s/s200/Radio.png" style="cursor: hand; float: right; height: 25px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 24px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/bb679d5/entrevista-a-juana-gallego-1-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;strong&gt;Entrevista amb Joana Gallego - 1&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/8a687d6/entrevista-a-juana-gallego-2-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;strong&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597617251147454898" src="http://2.bp.blogspot.com/-yTJ_vnRDzok/Ta67O4M-GbI/AAAAAAAAALw/1khy5NPGzH8/s200/Radio.png" style="cursor: hand; float: right; height: 26px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 27px;" /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/8a687d6/entrevista-a-juana-gallego-2-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;strong&gt;Entrevista amb Joana Gallego - 2&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-6236056753529079901?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/6236056753529079901/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=6236056753529079901' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/6236056753529079901'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/6236056753529079901'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/02/juana-gallego-las-mujeres-no-pueden.html' title='Juana Gallego: &quot;Las mujeres se incorporan a los medios de comunicación, pero los protagonistas siguen siendo hombres&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-1vYEWr4tGBg/TrVERIX0RHI/AAAAAAAAANU/SKbXdFPvy_Y/s72-c/eva+portada.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-2917963485563204312</id><published>2011-02-12T14:12:00.009+01:00</published><updated>2011-11-05T14:52:40.623+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='elena gadel tocant fusta'/><title type='text'>Elena Gadel: "Tocant Fusta és un disc més salat que dolç"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-OhfffgGekts/TrU_jFxpbwI/AAAAAAAAANM/FyoUX9fKTe0/s1600/eleneeee.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-OhfffgGekts/TrU_jFxpbwI/AAAAAAAAANM/FyoUX9fKTe0/s320/eleneeee.jpg" width="240" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;Amb només 7 anys, l'&lt;b&gt;Elena Gadel&lt;/b&gt; ja cantava al cor de la seva escola. Als 14 va passar a ser una de les integrants del grup de gospel Masoulfield. Nosaltres, però, la vam conèixer als 19, edat amb la qual va ser seleccionada per participar a la segona edició del concurs Operación Triunfo. Des de llavors l'Elena no ha parat de treballar al món de la música i també al món del teatre. La recordareu per ser la protagonista del musical Mar i Cel i també pel seu paper de Rizzo al musical de Grease. Ara, però, l'Elena Gadel viu un moment ben especial: el llançament del seu primer treball discogràfic en solitari. Aquest disc, creat a mitges amb el músic Toni Pagès, es diu Tocant Fusta i té influències del jazz i el flamenc. Aquí teniu l'entrevista amb l'Elena.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;Entrevista a Elena Gadel - Primera part&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;a class="link_extern" href="http://www.goear.com/listen/7ed8e1d/entrevista-a-elena-gadel-victor-fernandez-clares" jquery1297516288850="112"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;http://www.goear.com/listen/7ed8e1d/entrevista-a-elena-gadel-victor-fernandez-clares&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;Entrevista a Elena Gadel - Segona part&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a class="link_extern" href="http://www.goear.com/listen/037198a/entrevista-a-elena-gadel-2-victor-fernandez-clares" jquery1297516288850="113"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;http://www.goear.com/listen/037198a/entrevista-a-elena-gadel-2-victor-fernandez-clares&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-2917963485563204312?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/2917963485563204312/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=2917963485563204312' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/2917963485563204312'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/2917963485563204312'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/02/elena-gadel-tocant-fusta-es-un-disc-mes.html' title='Elena Gadel: &quot;Tocant Fusta és un disc més salat que dolç&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-OhfffgGekts/TrU_jFxpbwI/AAAAAAAAANM/FyoUX9fKTe0/s72-c/eleneeee.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-2104228584777825630</id><published>2011-02-06T18:37:00.006+01:00</published><updated>2011-02-20T19:26:13.878+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='txarango clownia entrevista'/><title type='text'>Txarango: "Vam arribar a un barri gòtic que ens va flipar i vam marxar quan s'havia mort"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU7f-rmvesI/AAAAAAAAAGw/8nP--FX7loc/s1600/74149_107912869276207_100001724830130_66780_2934197_n.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5570636057053985474" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 197px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU7f-rmvesI/AAAAAAAAAGw/8nP--FX7loc/s200/74149_107912869276207_100001724830130_66780_2934197_n.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;Txarango va néixer gràcies a la convivència de l'Alguer, el Marcel i el Sergi, a un pis del barri gòtic de Barcelona. Durant tota aquesta estada, aquests tres amics van viure i conviure amb altres músics de la ciutat comtal: Manu Chao, La Pegatina o els Che Sudaka són alguns exemples. Actualment ja no viuen al barri gòtic, un barri que segons ells ha canviat molt i que talla les ales a tot allò espontani i artístic. Ara s'han mudat a Clownia, un altre món on diuen que s'hi pot viure sense presses i amb alegria. És allà, precisament, on ens conviden a passar una estona a cadascun dels seus concerts, que segons diuen els qui els han pogut veure tocar, sempre deixen amb ganes de més.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;Txarango és una banda de nou components que barreja el reggae, la rumba i que crea una dimensió circense allà on van. Vam poder xerrar una estona amb ells i vam sentir com sona el seu directe (La vida i Quan tot s'enlaire). Aquí teniu l'entrevista d'un grup que promet arribar molt lluny.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;Entrevista a Txarango - Primera part:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/c3f051c/entrevista-a-txarango-1"&gt;http://www.goear.com/listen/c3f051c/entrevista-a-txarango-1&lt;/a&gt;-&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Entrevista a Txarango - Segona Part:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/26e12e2/entrevista-a-txarango-2"&gt;http://www.goear.com/listen/26e12e2/entrevista-a-txarango-2&lt;/a&gt;-&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-2104228584777825630?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/2104228584777825630/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=2104228584777825630' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/2104228584777825630'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/2104228584777825630'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/02/txarango-vam-arribar-un-barri-gotic-que.html' title='Txarango: &quot;Vam arribar a un barri gòtic que ens va flipar i vam marxar quan s&apos;havia mort&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU7f-rmvesI/AAAAAAAAAGw/8nP--FX7loc/s72-c/74149_107912869276207_100001724830130_66780_2934197_n.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-3766429315172027317</id><published>2011-01-04T23:00:00.007+01:00</published><updated>2011-02-20T19:27:00.122+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='daniel gabarro masculinitat homes igualitaris transformar a los hombres'/><title type='text'>Daniel Gabarró: "La masculinitat és un cost social terrible i hem de canviar-la"</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TSOas_ONkpI/AAAAAAAAAFk/ALNIlhNvvvw/s1600/n1171322957_386149_7074355.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5558456462781289106" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 139px; CURSOR: hand; HEIGHT: 179px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TSOas_ONkpI/AAAAAAAAAFk/ALNIlhNvvvw/s200/n1171322957_386149_7074355.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;"Al llarg del segle vint les dones, els negres, els pobles colonitzats, els gais i les lesbianes, han transformat la societat. Som com som gràcies a les petites i grans revolucions que ens han precedit. Com a societat ho hem d’agraïr a les dones i al feminisme. A la población negra per lluitar pels drets civils. Als gais i les lesbianes per lluitar contra la discriminació. Però, la pregunta que podem fer-nos és: on eren la majoria dels homes en aquells moments? La resposta és que els homes, com a mínim els blancs heterosexuals, no eren enlloc, perquè ells eren la norma i el punt de referencia, i per això no era necessari fer res."(Òscar Guasch)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;Aquesta anàlisi de la realitat que fa Òscar Guasch serveix per presentar el llibre Transformar a los hombres: un reto social, de Daniel Gabarró. En Daniel és &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;mestre i psicopedagògeg. Col·labora al programa de Catalunya Ràdio &lt;em&gt;l'Ofici de Viure&lt;/em&gt;. Pensa que cal fer un replantejament de la identitat masculina pel bé dels homes, de les dones i de tota la societat en general. Aquí teniu l'entrevista:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;Primera part: &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/b86219a/entrevista-a-daniel-gabarro-victor-fernandez-clares"&gt;http://www.goear.com/listen/b86219a/entrevista-a-daniel-gabarro-victor-fernandez-clares&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Segona part:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/fa7331b/entrevista-a-daniel-gabarro-2-victor-fernandez-clares"&gt;http://www.goear.com/listen/fa7331b/entrevista-a-daniel-gabarro-2-victor-fernandez-clares&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-3766429315172027317?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/3766429315172027317/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=3766429315172027317' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/3766429315172027317'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/3766429315172027317'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2011/01/daniel-gabarro-la-masculinitat-es-un.html' title='Daniel Gabarró: &quot;La masculinitat és un cost social terrible i hem de canviar-la&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TSOas_ONkpI/AAAAAAAAAFk/ALNIlhNvvvw/s72-c/n1171322957_386149_7074355.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-7674807042641413314</id><published>2010-12-13T19:25:00.000+01:00</published><updated>2010-12-13T19:36:14.490+01:00</updated><title type='text'>El doble del president de Xipre</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TQZl61unmxI/AAAAAAAAAD8/OI6yHToR9ZM/s1600/4.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5550235652310145810" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 188px; CURSOR: hand; HEIGHT: 119px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TQZl61unmxI/AAAAAAAAAD8/OI6yHToR9ZM/s320/4.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Aquell metro va parar, de bon matí, a l’estació de La Sagrera. Era un dia laborable, de tardor, com qualsevol altre. Quan els qui havien de sortir ja eren a fora, i els qui havien d’entrar ja eren a dins, les portes es van tancar. Va ser llavors quan vaig viure, en directe, just davant de mi, una de les escenes més curioses que havia contemplat mai. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Aquells ulls blaus transmetien la felicitat més plena. No pestanyejaven ni un moment, i feia la sensació que no es volien perdre cap detall del que passava a dins d’aquell vagó. Aquell senyor amb el cabell ple de canes, sempre somrient, es fixava en tot, en silenci. Al seu braç esquerre s’agafava una senyora una mica més jove que ell. Potser la seva dona, potser una amiga, tant hi fa. A l’altra mà, el senyor d’ulls blau intens, sostenia un bastó de color blanc i una jaqueta. Van seure l’un al costat de l’altre.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Davant d’ells hi havia un noi d’uns vint-i-pocs anys. Quan va veure al senyor d’ulls blaus assegut al seu davant, li va canviar la cara. El mirava fixament, sense dissimular. Va repassar cadascun dels seus cabells blancs, cada arruga de la seva cara. Havia passat més d’un minut i aquell jove continuava clavant els seus ulls en el senyor i en la senyora; i especialment en aquells dos ulls blaus i llagrimosos. No va tenir cap mena de consideració per si estava incomodant a la parella. Tant li feia. L’home d’ulls blaus ni s’immutava ni perdia el somriure. La dona, en canvi, es mostrava neguitosa; i mirava aquell noi amb cara de pocs amics. Però aquell jove no va tenir prou. Es va separar del respatller del seient i es va apropar un poc més a l’altra banda. Llavors, el senyor d’ulls blaus va prémer amb força la mà de la seva acompanyant, va subjectar el seu bastó amb decisió, i va dir:&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;- Que li passa alguna cosa, senyor? &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El noi va frunzir el front com a senyal de no haver entès ni una paraula.&lt;br /&gt;- Es vostè el president de Xipre?&lt;br /&gt;Tot sorprès, el senyor d’ulls blaus i cabell canós, va deixar anar un petita riallada.&lt;br /&gt;- Com?&amp;shy;&lt;br /&gt;- Vostè... que... vostè és igual que el president del país meu,... del meu país. Vostè s’assembla al president de Xipre.- va respondre el jove, que amb prou feines va poder construir la frase, perquè no parlava bé l’idioma.&lt;br /&gt;- Ah! Doncs no, no... s’equivoca! (rient). No sóc el president de Xipre. No m’ho havien dit mai, de fet.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;El jove també va riure i va demanar disculpes. Estava avergonyit i ara evitava la mirada d’aquell senyor tan simpàtic que s’assemblava al mateix Dimitris Christofias. Pero l’home d’ulls blaus, el va interpel·lar per última vegada: &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;- Però digui’m jove, el president del seu país és així... com jo?&lt;br /&gt;- No entenc.&lt;br /&gt;- Vull dir si també és cec.&lt;br /&gt;- Cec? – estava clar que no coneixia aquella paraula.&lt;br /&gt;- Ell no pot veure, és cec... no t’està veient ara mateix a tu – va explicar la dona, que es passava les mans pels ulls mentre li explicava. Va ser qui va donar un cop de mà a aquell noi a qui ara tothom mirava i de qui tothom estava rient en veu baixa.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Al jove se li van posar els ulls com a plats. Quan va entendre el que la senyora li va dir es va sorprendre tant que es va quedar sense paraules. No s’havia adonat de que aquell senyor tan rialler no l’havia estat veient en tota l’estona; però que, en canvi, sí va notar la seva mirada.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Llavors aquell vagó de metro em va semblar un perfecte escenari. Un espai on es va desenvolupar un guió sorprenent, original i commovedor. Tot sense càmeres, sense maquillatge ni llums; amb un equip artístic improvisat i amb uns figurants d’allò més discrets. Ni un gran pressupost, ni una promoció de luxe van ser necessaris per fer-nos arribar aquell gran moment. En aquell instant vaig recordar que les millors històries les tenim més a prop del que pensem. Només cal parar una mica l’orella i guardar silenci.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-7674807042641413314?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/7674807042641413314/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=7674807042641413314' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/7674807042641413314'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/7674807042641413314'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2010/12/el-doble-del-president-de-xipre.html' title='El doble del president de Xipre'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TQZl61unmxI/AAAAAAAAAD8/OI6yHToR9ZM/s72-c/4.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-331688602017238193</id><published>2010-11-25T23:25:00.004+01:00</published><updated>2011-02-20T19:28:09.049+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='jordi rebellon vilches hospital central'/><title type='text'>Jordi Rebellón: "Pel carrer em diuen Vilches, poca gent sap el meu nom"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TO7lO4RErSI/AAAAAAAAAD0/ndi0XeWN9HM/s1600/13893_jordi-rebellon-vilches.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5543620235124583714" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TO7lO4RErSI/AAAAAAAAAD0/ndi0XeWN9HM/s320/13893_jordi-rebellon-vilches.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Un dia l'escriptora Eleanor Roosevelt va dir que els actors són una gran família al voltant del món. En Jordi Rebellón és actor i sens dubte molta gent se'l sent com a part de la seva família. O, si més, no, a un dels personatges a qui ha donat vida durant més de deu anys: el doctor &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Vilches, d'Hospital Central, un personatge que tothom coneix i que segons algunes opinions ha eclipsat a l'actor. A banda d'això, en Jordi Rebellón té una extensa trajectòria en cinema, teatre i televisió. Diu que sembla seriós, pero que no ho és. D'això i de moltes altres coses vam parlar en aquesta entrevista:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Entrevista a Jordi Rebellón (1)&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/415ef00/entrevista-a-jord-rebellon-1-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;http://www.goear.com/listen/415ef00/entrevista-a-jord-rebellon-1-victor-fernandez-clares&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Entrevista a Jordi Rebellón (2)&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/2f85e5f/entrevista-a-jordi-rebellon-2-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;http://www.goear.com/listen/2f85e5f/entrevista-a-jordi-rebellon-2-victor-fernandez-clares&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-331688602017238193?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/331688602017238193/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=331688602017238193' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/331688602017238193'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/331688602017238193'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2010/11/entrevista-jordi-rebellon.html' title='Jordi Rebellón: &quot;Pel carrer em diuen Vilches, poca gent sap el meu nom&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TO7lO4RErSI/AAAAAAAAAD0/ndi0XeWN9HM/s72-c/13893_jordi-rebellon-vilches.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-6012561624134481122</id><published>2010-11-10T20:00:00.002+01:00</published><updated>2011-02-20T19:29:02.635+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cesk freixas la ma dels qui t&apos;esperen'/><title type='text'>Cesk Freixas: "Més enllà de la protesta hi ha d'haver una proposta"</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TNrzMKUvj-I/AAAAAAAAADk/yAafeytDy0k/s1600/71571_1513060265336_1199294360_31243116_827657_n.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538006082060783586" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 195px; CURSOR: hand; HEIGHT: 241px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TNrzMKUvj-I/AAAAAAAAADk/yAafeytDy0k/s320/71571_1513060265336_1199294360_31243116_827657_n.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;En Cesk Freixas és una de les figures de més relleu de la jove escena musical c&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TNruGN9yhjI/AAAAAAAAADU/TE7jTKohZdo/s1600/71571_1513060265336_1199294360_31243116_827657_n.jpg"&gt;&lt;/a&gt;atalana. És un &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;cantautor penedesenc que fa més de sis anys que expressa a través de la música tot allò que pensa i que sent. Des del 2004 ha contribuït activament a recuperar la cançó protesta, i les seves paraules l'han fet protagonista d'algun que altre confrontament. Tot i així, en Cesk Freixas es manté ferme en la seva lluita i en la seva ideologia. En aquesta entrevista parlem de tot això i sentim una mica del seu darrer disc 'La mà dels qui t'esperen'. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Entrevista a Cesk Freixas (1)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/9ea9191/entrevista-a-cesk-freixas-1-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;http://www.goear.com/listen/9ea9191/entrevista-a-cesk-freixas-1-victor-fernandez-clares&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Entrevista a Cesk Freixas (2)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://www.goear.com/listen/d34f9a6/entrevista-a-cesk-freixas-2-victor-fernandez-clares"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;http://www.goear.com/listen/d34f9a6/entrevista-a-cesk-freixas-2-victor-fernandez-clares&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-6012561624134481122?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/6012561624134481122/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=6012561624134481122' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/6012561624134481122'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/6012561624134481122'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2010/11/entrevista-cesk-freixas.html' title='Cesk Freixas: &quot;Més enllà de la protesta hi ha d&apos;haver una proposta&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TNrzMKUvj-I/AAAAAAAAADk/yAafeytDy0k/s72-c/71571_1513060265336_1199294360_31243116_827657_n.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-5107055849191823766</id><published>2010-10-24T16:22:00.003+02:00</published><updated>2011-02-20T19:29:25.165+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rachel Arieff planeta catalunya humor'/><title type='text'>Rachel Arieff: "Quiero ser la churri de Artur Mas. Me conquistó con su sonrisa pero no sé nada de su política"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;"Cómo ve nuestra sociedad una forastera? Los detalles más pequeños de nuestro país, a los que casi no ha&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TMRCBKChPqI/AAAAAAAAADE/JqOyWTGMxQg/s1600/raisethebottle-300.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5531618829960036002" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 226px; CURSOR: hand; HEIGHT: 153px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TMRCBKChPqI/AAAAAAAAADE/JqOyWTGMxQg/s320/raisethebottle-300.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;cemos caso, se pueden convertir en reliquias delirantes desde el punto de vista de una extranjera. Enamorada de Catalunya pero a la vez consciente de sus problemas y peculiaridades, la cómica estadounidense Rachel Arieff retrata nuestra sociedad -- y su extraña vida dentro de ella -- con su característica lengua afilada y delirante. Como siempre, la comedia será ácida, irreverente, y no apta para todos los públicos. No recomendado para niños ni adultos estreñidos."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així és com defineix la Rachel Arieff el seu nou show 'Planeta Catalunya'. D'això i de moltes altres coses vam parlar amb ella. Aquí teniu l'entrevista:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entrevista a Rachel Arieff (1)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="132" width="353"&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=3fa9ccb" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Entrevista a Rachel Arieff (2)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="132" width="353"&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=6ce0ca3" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-5107055849191823766?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/5107055849191823766/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=5107055849191823766' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/5107055849191823766'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/5107055849191823766'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2010/10/como-ve-nuestra-sociedad-una-forastera.html' title='Rachel Arieff: &quot;Quiero ser la churri de Artur Mas. Me conquistó con su sonrisa pero no sé nada de su política&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TMRCBKChPqI/AAAAAAAAADE/JqOyWTGMxQg/s72-c/raisethebottle-300.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-4251553183442294784</id><published>2010-10-01T21:10:00.003+02:00</published><updated>2011-02-20T19:31:03.141+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joan Miro ex president club esportiu panteres grogues esport gais lesbianes'/><title type='text'>Joan Miró: "Els gais i les lesbianes són al món de l'esport, però no són visibles"</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-bqzpCsQnyfI/TVxLFZfeEsI/AAAAAAAAAHQ/WZGyrHDbpMI/s1600/n560483737_153154_9419.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5574412994892141250" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 121px; CURSOR: hand; HEIGHT: 158px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-bqzpCsQnyfI/TVxLFZfeEsI/AAAAAAAAAHQ/WZGyrHDbpMI/s200/n560483737_153154_9419.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Per què encara avui dia es continua relacionant l'homosexualitat amb la feblesa? Què te a veure que una persona tingui una orientació sexual o una altra per practicar esport en llibertat? Per què les fites esportives de les dones no són reconegudes de la mateixa manera que les dels homes? Què és la masculinitat? Per què existeix un club esportiu adreçat als homosexuals, bisexuals, lesbianes i transsexuals?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Joan Miró, expresident del Club Esportiu GLBT Panteres Grogues ens dóna el seu punt de vista sobre tots aquests aspectes. Aquí teniu l'entrevista:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="132" width="353"&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=c41fbb5" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-4251553183442294784?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/4251553183442294784/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=4251553183442294784' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/4251553183442294784'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/4251553183442294784'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2010/10/entrevista-joan-miro.html' title='Joan Miró: &quot;Els gais i les lesbianes són al món de l&apos;esport, però no són visibles&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-bqzpCsQnyfI/TVxLFZfeEsI/AAAAAAAAAHQ/WZGyrHDbpMI/s72-c/n560483737_153154_9419.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-435154926533732788</id><published>2010-09-20T22:27:00.005+02:00</published><updated>2011-02-20T19:31:31.516+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='juan de dios ramirez heredia unión romaní sarkozy rumanos gitanos'/><title type='text'>Juan de Dios Ramírez Heredia: "A Sarkozy y a su gobierno hay que ponerle firme frente a los tribunales"</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Z9JCYD4_SqA/TVxLwkRJ5II/AAAAAAAAAHY/a5tYBnG1v4c/s1600/noti2007-10-16b.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5574413736519263362" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 114px; CURSOR: hand; HEIGHT: 154px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-Z9JCYD4_SqA/TVxLwkRJ5II/AAAAAAAAAHY/a5tYBnG1v4c/s200/noti2007-10-16b.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;A grandes males, grandes remedios. Este refrán podría definir seguramente el tipo de política que el presidente Sarkozy está llevando a cabo contra los gitanos rumanos. Sin embargo, hay otro refrán que dice que no hay mal que por bien no venga. Francia está en el punto de mira, y su gobierno, con suerte, deberá hacer unas visitas a los tribunales. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Aquí os dejo la entrevista que me concedió hace unos días Juan de Dios Ramírez Heredia, presidente de la Unión Romaní Española y de la Unión Romaní Internacional, con quién hablamos sobre el tema. Fue el primer diputado gitano en el Parlamento Europeo y también diputado del Parlamento Español. Es abogado, periodista, y un referente fundamental de la lucha gitana. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p align="left"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;strong&gt;Entrevista a Juan de Dios Ramírez Heredia (1)&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;object height="132" width="353"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=82eff74" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Entrevista a Juan de Dios Ramírez Heredia (2) &lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="132" width="353"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=b4eaeac" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-435154926533732788?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/435154926533732788/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=435154926533732788' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/435154926533732788'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/435154926533732788'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2010/09/blog-post_104.html' title='Juan de Dios Ramírez Heredia: &quot;A Sarkozy y a su gobierno hay que ponerle firme frente a los tribunales&quot;'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-Z9JCYD4_SqA/TVxLwkRJ5II/AAAAAAAAAHY/a5tYBnG1v4c/s72-c/noti2007-10-16b.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-6922069911627668114</id><published>2010-04-07T02:00:00.000+02:00</published><updated>2010-04-07T02:15:52.320+02:00</updated><title type='text'>un sueño me trajo hasta aquí</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/S7vMvO3my7I/AAAAAAAAACc/GWtKLkcLJAM/s1600/vitii.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457180485306731442" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 149px; CURSOR: hand; HEIGHT: 146px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/S7vMvO3my7I/AAAAAAAAACc/GWtKLkcLJAM/s320/vitii.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Ayer tuve un sueño muy extraño que me hizo despertarme a media noche. Sin darle mayor importancia, conseguí volver a dormirme. Cuando me he despertado esta mañana, el recuerdo de ese sueño ya no era tan claro. A lo largo del día me han venido a la mente imágenes, frases, y gestos; pero los detalles se han ido enturbiando a medida que pasaban las horas. Así que, un rato antes de volver a dejar volar al subconsciente, he decidido sentarme, hacer un poco de memoria y escribir.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;br /&gt;Hacía sol. Yo llevaba una camiseta de rayas blancas y moradas y, encima, una chaqueta de tela, también de rayas, pero éstas azules y amarillas. Todo un cuadro, vamos. Estaba en la entrada de algún sitio, no sé cuál. De repente, aparecía ante mí alguien de mi pasado, alguien a quién hacía años que no veía y a quién recordaba de forma diferente. Esa persona, que había desaparecido de mi vida sin motivo, sin explicación, esquivaba mi mirada. Se avergonzaba de sus años de silencio, de su ausencia injusta, o injustificada, de haber fingido que me había olvidado. Yo, sin embargo, no me avergonzaba de nada, pero ahí estaba, inmóvil, sin poder mover ni un músculo de la cara y sin poder decir nada, tampoco. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Entonces, aparecieron de la nada nuevos personajes. Nunca antes les había visto, no les conocía, pero ellos sí me conocían a mí, o al menos eso pensaban. Gritaban. Me decían cosas que no podía entender. De mientras, el sujeto de mi pasado, continuaba en silencio, como un insignificante figurante que no iba a pronunciar palabra. El resto seguía con lo suyo. Nada de lo que explicaban se correspondía con mi historia, con lo que yo había vivido realmente, con los recuerdos que guardaba en mi memoria. Yo trataba de hacerles entender que se equivocaban, que habían sido víctimas de un engaño, de un mal entendido. Nada de lo que decía surtía efecto. La escena me recuerda a aquélla de Con la muerte en los talones, cuando Cary Grant intenta explicar que no es George Kaplan. Nada. Ningún éxito. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El decorado se comenzó a desvanecer. Las formas eran cada vez más alargadas y los contornos cada vez más difusos. De repente, nada. Ahora estaba caminando por un paseo, junto a un río. Había muchísima gente. Miré a mi derecha y ahí estaba de nuevo. Esta vez sin nadie más. Se acercó a mí y me sonrió. No lo recuerdo bien, pero hablaba como si esos años de silencio no hubiesen existido nunca. Yo me consumía de la rabia pero, de nuevo, no era capaz de reaccionar. No conseguía expresar mi rencor, mi rabia. Para colmo tenía la boca llena de una masa pastosa, como de galleta, que me impedía mover la lengua. No había manera de articular palabra. Era una de esas situaciones en las que te pasan tantas cosas por la mente que te es imposible decirlas. No sabía por cuál comenzar. No era capaz de encontrar los términos precisos y me daba cuenta de que cualquier cosa que dijera se iba a quedar corta, me iba a dejar insatisfecho. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;A lo largo del día le he dado vueltas al sueño y, a pesar del mal trago, me he dado cuenta de que me gustaría que fuese real. Pero eso es algo que no está en mi mano. Lo que sí podría hacer, ahora que estoy frente al ordenador, sería escribir todo aquello que no pude decir en el sueño. Pero eso no va a pasar. Por lo menos hoy. Hoy la cosa va a acabar de la siguiente manera: dejaré a continuación un fragmento de uno de mis libros preferidos. Un fragmento que, si volviera a quedarme sin voz, podría resumir lo que, a veces, pasa por mi cabeza. Después me iré a dormir. Esta vez con la mente más despejada, por si el sujeto del pasado, volviera a aparecer. Buenas noches. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;"Usted me considera un asesino, cuando soy uno de los pocos seres humanos que no ha matado a nadie. Mire a su alrededor y mírese a sí misma: el mundo está lleno de asesinos, es decir, de personas que se permiten olvidar a los que pretenden haber amado. Olvidar a alguien: ¿Ha pensado alguna vez en lo que eso significa? El olvido es un océano gigantesco en el que tan sólo navega un buque, que es la memoria. Para la inmensa mayoría de los hombres, este buque se reduce a una miserable barca que se cala a la menor ocasión y cuyo capitán, personaje sin escrúpulos, sólo piensa en ahorrar. ¿Sabe en qué consiste esa despreciable palabra? En sacrificar diariamente, entre lo miembros del pasaje, a aquellos que son considerados superfluos. ¿Y sabe quienes son considerados superfluos? ¿Los cabrones, los pesados, los cretinos? En absoluto: se tira por la borda a los inútiles, a los que ya han sido utilizados. Éstos ya han dado lo mejor de sí mismos, entonces ¿qué más podrían aportar? Vamos, sin piedad, limpieza general y ¡alehop! Se les expede por encima de la borda y el océano se los traga, implacable. Así es, querida señorita, como, con absoluta impunidad, se practica el más banal de los asesinatos".&lt;/em&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;(Higiene del Asesino, de Amelie Nothomb, 1996)&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-6922069911627668114?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/6922069911627668114/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=6922069911627668114' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/6922069911627668114'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/6922069911627668114'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2010/04/un-sueno-me-trajo-hasta-aqui.html' title='un sueño me trajo hasta aquí'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/S7vMvO3my7I/AAAAAAAAACc/GWtKLkcLJAM/s72-c/vitii.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-1728622149610673141</id><published>2010-02-17T23:29:00.001+01:00</published><updated>2011-10-16T11:08:32.902+02:00</updated><title type='text'>from v to v</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family: 'trebuchet ms';"&gt;Estos días he tenido la oportunidad de leer unas cartas muy especiales. Se trata de unos textos que escribe A’ida a Xavier, su amado, que está en la cárcel. Ella le explica todo tipo de cosas: los entresijos de la guerra, sus problemas en el trabajo, la situación de sus amigos… Pero hay una carta que me ha llamado especialmente la atención. En ella A’ida habla de las contradicciones que siente entre el cuerpo y el alma, entre la realidad y los sueños, entre la expectación y la esperanza. Y me ha llamado la atención porque yo, como ella, también pienso que hay veces en las que el deseo y la realidad se llegan a tocar. Esperanza y expectación parece que pueden llegar a ser una misma cosa, pero de repente, todo se viene abajo. Las cosas acaban siendo lo que son, y no lo que nos gustaría que fueran. Este es el texto:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&amp;lt;&amp;lt;…&lt;em&gt;Qué grande es la diferencia entre la esperanza y la expectación. Al principio creía que tenía que ver con el tiempo, que la esperanza era aguardar algo más lejano. Me equivocaba. La expectación pertenece al cuerpo, mientras que la esperanza es el alma. Ésa es la diferencia. Las dos conversan, se animan o se consuelan, pero sueñan cosas distintas. Y he aprendido algo más. La expectación del cuerpo puede durar tanto como cualquier esperanza. Como la del mío, pensando en el tuyo. Expectante. En cuanto te condenaron a dos cadenas perpetuas, dejé de creer en su tiempo.&amp;gt;&amp;gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las cartas cuentan la historia de Xavier, un preso político en Palestina, cuya única vía de libertad son los mensajes que recibe de la persona que ama, A’ida. La historia, escrita por John Berger (From A to X), ha sido recientemente homenajeada por Isabel Coixet en una exposición (From I to J) que reproduce de forma visual y sonora esas cartas, leídas por algunas actrices europeas. Xavier es un hombre condenado a dos cadenas perpetuas por sus ideales políticos en un país que vive tiempos convulsos. Suena absurdo, dos cadenas perpetuas… ni que un hombre tuviera dos vidas para poder cumplir esas dos condenas. Pero bueno, lejos de querer retratar el conflicto palestino en toda su magnitud, creo que John Berger consigue con su libro reflejar el desastre de cualquier conflicto. Un conflicto que afecta a millones de personas y que está causado por intereses económicos de orden mundial, que desencadena al mismo tiempo otro más íntimo que acaba afectando a dos personas, a un preso y su chica, a dos amantes. Como le pasa a A’ida, hay veces en las que tiene que pasar algo que nos dé fuerte en los morros para ver las cosas tal y como son, porque, tristemente, las cosas son lo que son y no lo que nos gustaría que fueran. Y hay veces en las que hay que sentirse agradecido de que ese jarro de agua fría sea un desencuentro cotidiano, y no una cadena perpetua.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-1728622149610673141?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/1728622149610673141/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=1728622149610673141' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/1728622149610673141'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/1728622149610673141'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2010/02/from-v-to-v.html' title='from v to v'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-1076193212325757163</id><published>2010-01-06T00:52:00.000+01:00</published><updated>2010-01-06T02:37:26.788+01:00</updated><title type='text'>don de fluir</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Al verla subir al vagón se dibujó de forma inmediata una gran sonrisa en su cara (la de él). A ella le pasó lo mismo. Se sentó y se desabrochó el primer botón de su chaqueta -nunca se quitaba el abrigo- dejó su bolso a un lado, y le miró (ella a él). Con el rostro lleno de felicidad le dijo que había cenado un bocadillo de jamón, que estaba harta de estar en casa, que se iba a ir a África a vivir con los indígenas y a dar saltos, que tenía mucha energía, que tenía el presentimiento de que iba a ser una noche memorable y que su madre le había advertido que: no se quedara a dormir fuera, no bebiera demasiado, tuviera cuidado a la vuelta y que le diera recuerdos (ella a él, de parte de su madre). Él le dijo que se había encontrado a un conocido en su estación y que se había subido en otro vagón y ella le dijo que mejor así porque a veces le daba asco tener que darle dos besos por compromiso. Él le dijo que había cenado una tortilla, que iba feo, que tenía sed, que estaba cansado, que se iba a vivir a Canadá o a Australia dónde un canguro le daría una coz. Se rieron (los dos). Él comenzó a cantar y ella le dijo que parara, que no le gustaba que hiciera eso en el tren. Él no paró, así que ella también empezó a cantar. Él miró por la ventana y ella le miró a él y le recordó el día en que conocieron a un grupo de chicos con los que planearon ir a Sevilla y con los que, finalmente, no fueron a Sevilla. Aquellos chicos se sabían todas las canciones que ellos cantaban (ella y él, los dos). Entonces él le recordó a ella el día en el que a mitad de la noche fueron a casa de un individuo a comer lomo a la plancha. Y ella dijo que aquello ni siquiera era una casa, que era un cuartucho de mala muerte. Ella tenía razón. Y ella añadió que el lomo estaba soso y que por eso sacó un salero que llevaba en el bolso, por si las moscas. Se rieron (los dos). Y él, mirándola, le dijo que se cortara el pelo bien corto, que se pelara cortita, que aunque se pasara una semana llorando se acabaría acostumbrando, que le quedaría bien, que le favorecería y que destacaría del resto. Y ella cambió su cara y le miró fijamente (a él) y le dijo que no se pensaba cortar el pelo y que estaba pensando en cortarse el flequillo. Y le dijo que se quería vengar de su peluquero, que le había amargado la vida, que la había dejado como un perro caniche y como una muñeca de porcelana. Y cambió de tema. Le preguntó que a dónde iban a ir (ella a él) y él le dijo que iban a ir a un bar del que había oído hablar, que se tomarían una cerveza y que después buscarían otro lugar más económico para poder emborracharse y que, cuando lo estuvieran (borrachos) decidirían (los dos) dónde ir. Ella se rió y se calló, y estuvieron un minuto sin hablar, observando a la gente del tren. Ella miró su móvil. Él se ató el cordón de su zapato derecho. Pasaron dos minutos más y el tren llegó a su estación. Ella cogió su bolso, se ató el primer botón de su chaqueta y se puso de pie. Él la cogió de la cintura y juntos bajaron del tren y salieron a la calle.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ella y él no tenían que pensar antes de hablar. Ni siquiera tenían que tener en cuenta que palabras usar ni qué temas tratar. Ella podía ser, sin preocuparse, mal hablada, ordinaria, caótica, seria, caliente, aburrida y pesada. Y él, si quería, también podía ser impertinente, cabezón, escandaloso, absurdo, grosero, distante y cariñoso. Podían hasta estar en silencio y ninguno de los dos se sentía incómodo. Podían compartir sueños, peleas, consejos, fantasías sexuales, experiencias, viajes y disparates. Daba igual. Habían llegado a un punto en que podían hacer lo que quisieran porque sus límites habían desaparecido. O quizás no, pero sabían que, si existían, ninguno de los dos (ni ella ni él) los iban a sobrepasar. No sabían exactamente qué era pero sabían que lo que sucedía era especial, que poseían una especie de don. Pero no un don cualquiera, sino uno que sólo podían utilizar el uno con el otro y que les había sido otorgado después de mucho tiempo, muchas broncas, muchas risas, muchas noches y días, muchos cafés, muchas copas, muchos llantos, muchas discusiones, muchas alegrías y muchas, muchas locuras. Ese don es alcanzable por todo el mundo, pero no todos logran hacerse con él. Es el don de fluir. Ese poder, además, también les brindó un conocimiento común. Los dos sabían que estaban destinados a estar unidos de por vida. Y así es. Y es que, los años pasan, las prioridades cambian y los sueños se ajustan. Pero hay cosas que, ocurra lo que ocurra, siempre permanecen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para la fiera de mi niña. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-1076193212325757163?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/1076193212325757163/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=1076193212325757163' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/1076193212325757163'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/1076193212325757163'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2010/01/don-de-fluir.html' title='don de fluir'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-562757731546633387</id><published>2009-12-21T18:48:00.000+01:00</published><updated>2009-12-21T20:43:12.154+01:00</updated><title type='text'>En el tren</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;En Barcelona, en un día cualquiera de un mes cualquiera de este año 2009. En un tren de cercanías cuyo destino tampoco importa, un chico de raza negra de unos 28 años de edad, vestido con un pantalón azul eléctrico lleno de manchas de grasa, una mochila negra desteñida y unas deportivas con las punteras desgastadas, se apoya sobre una ventana. Con un gesto cansado y triste, espera a que la luz del lavabo se torne verde. Al mismo tiempo, a un par de asientos de él, una señora de raza blanca de unos 68 años de edad, con un pasador dorado que recoge su melena en un moño, vestida con un conjunto de falda y chaqueta de algodón de un color verde-kivi-ideaaal, pintada de unos tonos casi-verde-kivi, y con toda la bisutería que pudo acaparar de su joyero, pone cara de asco mientras analiza al resto de viajeros del vagón. &lt;span style="color:#33cc00;"&gt;Verde&lt;/span&gt;. El joven se incorpora. La mujer se levanta y se abre paso rápidamente. Pone cara de pena, y mientras mueve la cabeza de un lado a otro... &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;- Joven, verdad que me vas a dejar pasar a mí primero, ¿verdad? -el joven pone cara de no-he-entendido-ni-una-palabra y la mujer, como si le hablara a un niño de tres años, prosigue- ...¿que no sabes que en este país hay que dejar pasar antes a las personas mayores?... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Y sin esperar respuesta, la señora se gira y sonríe a sus compañeras de viaje, que le devuelven la sonrisa de complicidad y asienten orgullosas con la cabeza como si acabaran de dar una valiosa lección, fruto de la experiencia que le han dado los años y de la rica cultura que han aprendido de su querido país. La señora del traje verde-kivi-ideal se agarra al brazo del chico, que la ayuda a entrar en el lavabo. El chico vuelve a tomar asiento, esta vez al lado de una chica que, con la mirada perdida, intenta retomar la lectura de su libro. &lt;span style="color:#ff0000;"&gt;Rojo&lt;/span&gt;. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-562757731546633387?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/562757731546633387/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=562757731546633387' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/562757731546633387'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/562757731546633387'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2009/12/en-el-tren.html' title='En el tren'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6392546270337392618.post-595000667256411926</id><published>2009-10-26T11:30:00.000+01:00</published><updated>2010-08-29T21:51:04.404+02:00</updated><title type='text'>empezamos</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/SuV8h4UizwI/AAAAAAAAABY/8aTPuhU3ikM/s1600-h/vicmans.jpg"&gt;&lt;/a&gt;La madrugada del 14 de julio de 2006 mis padres me encontraron en calzoncillos en la mesa del escritorio de mi habitación, con la ventana abierta, preparado para dejarme caer al vacío. Ya era mayor de edad y estaba en pleno derecho de tirarme por la ventana si era lo que deseaba. De hecho, creo que si hubiese insistido un poco más, me habría salido con la mía. Mis padres no quisieron ser partícipes de una tragedia de ese tipo y, lamentablemente, impidieron que saltara. Fue una lástima, porque estoy seguro de que habría sido un intento de suicidio de lo más divertido, sobre todo teniendo en cuenta que vivo en una planta baja y que tan sólo hay un metro de separación entre la ventana y la calle. Mi madre me ayudó a bajar y se sentó junto a mí en la cama:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;- Víctor, ¿qué te pasa? Te hemos escuchado gritar y nos has dado un susto de muerte.&lt;br /&gt;- Había arañas gigantes. Tenía que saltar.&lt;br /&gt;- Estabas soñando, ¡qué arañas quieres que haya aquí!&lt;br /&gt;- Bueno, yo las he visto. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Me metí en la cama y rápidamente me volví a dormir. A las pocas horas me desperté por el ruido de mi propia risa. No podía contenerla. Lo había vuelto a hacer y era completamente feliz. Me di cuenta definitivamente de que era sonámbulo y éso me encantaba. De todas formas, habría preferido descubrirlo por mí mismo, en el momento en que mi cuerpo se estampara contra las baldosas de la calle en mitad de la noche. Ese final habría sido mucho más interesante, pero no se puede tener todo. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sonambulismo. No era la primera vez. Hubo otra ocasión en la que estuve gran parte de la noche charlando con un conejo de color gris, con un paraguas, que decidió instalarse a los pies de mi cama. Decía que en pocas horas me lo encontraría en un arroz. Yo le mostré mi más profunda indiferencia y, de repente, se puso a llorar. No sabía qué hacer para que se calmara, así que no tuve más remedio que consolarle y acompañarle en su lecho de muerte. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ser sonámbulo me fascinaba y me sirvió para darme cuenta de algo. El día de las arañas gigantes llegué a la conclusión de que me había convertido en una persona que disfrutaba experimentando cosas de lo más dispares. Me encantaba vivir todo tipo de acontecimientos y poderlos explicar al día siguiente a mis amigos. También llegué a otra conclusión: nunca me habría podido convertir en una persona así si hubiese seguido alimentando a aquél niño vergonzoso, reservado y reprimido que fui. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;En la niñez mi timidez fue casi patológica. Trataba de evitar a toda costa las miradas, los saludos, los gestos. Me aberraban. Pensaba que estando callado podría convertirme en invisible y así mantener lejos a todos aquellos seres malvados que me iban a avasallar con palabras. Conseguí superarlo poco a poco. No fue tan difícil como pensaba. Simplmente me di cuenta de que la timidez no me había servido para nada: no me había traído nada bueno, pero tampoco nada malo. Era simplemente un sentimiento absurdo cuyo objetivo era hacer que lo pasaras mal de vez en cuando y porque sí. Así que me deshice de ella. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Entonces pasó algo. Un buen día sentí la necesidad de vomitar todo aquello que había estado guardando durante tantos años. La gente de mi alrededor no se lo podía creer: sabía hablar. Descubrieron que no era un tonto. Hablaba y hablaba sin cansarme. Tenía que recuperar todo el tiempo perdido y tenía que explicar las pocas cosas que me habían pasado en aquellos años de vida. A partir de entonces me convertí en una de esas personas que siempre tiene algo que contar. Ni siquiera yo sabía como lo hacía, pero era capaz de hacer de una anécdota de lo más aburrida, algo entretenido. Supongo que el tiempo que permanecí callado me sirvió para desarrollar mi imaginación. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Sentí un gran alivio. Encontré la tranquilidad con el resto del mundo y dejé el pánico a un lado para desear conocer cada vez más y más cosas. Durante todos estos años he hablado mucho. Muchísimo. He dicho de todo y también he hecho casi de todo. Por eso me han pasado muchas cosas. Creo que cuando te pasan cosas extrañas es porque, en parte, te las buscas. La ley de la causa y efecto, dicen. Me convertí en un curioso, una persona impulsiva y pasional, cosa que me ha hecho protagonista de muchos episodios que guardaré siempre en la memoria, como cuando me intoxiqué de helio mientras trabajaba de azafato en una tienda. Una historia larga que, a pesar de todo, me encantó vivir. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Por cierto. Que tirase por la borda la timidez de cuando era niño no me ha convertido en un sinvergüenza. He sido siempre una persona reservada, aunque mucha gente no lo crea. Cuando normalmente aparentas estar bien por todo, la gente cree que no te tomas las cosas en serio. Ser optimista hoy en día no es fácil. Hay que hacer frente a muchos inconvenientes, quejas, enfados... Para convertirse en un optimista hay que estar convencido. Es casi una religión, un modo de vida. Nunca he acabado de entender a esas personas que se quejan por todo. A las que se quejan incluso cuando hace sol, porque hace sol; y cuando llueve, porque llueve. Seguro que habéis conocido a alguien así. Son esos extraños seres a los que les molesta que le sucedan cosas, ¡pero como puede ser, con lo sencillo que puede llegar a ser todo! Desde que aprendí a expresarme también aprendí a ser feliz y entendí que aquello que no nos gusta también nos puede hacer crecer si nos lo tomamos como una lección de vida. Creo que para ser feliz, lo primero que hace falta, es querer serlo. Yo quiero ser feliz, y espero que así pueda hacer un poco felices también a los que me rodean. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6392546270337392618-595000667256411926?l=victorclares.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victorclares.blogspot.com/feeds/595000667256411926/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6392546270337392618&amp;postID=595000667256411926' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/595000667256411926'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6392546270337392618/posts/default/595000667256411926'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victorclares.blogspot.com/2009/10/empezamos.html' title='empezamos'/><author><name>Víctor Fernández Clares</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02208371641609181425</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='30' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_8CqaUqR_6lM/TU60tNbKlII/AAAAAAAAAGI/vCRBehNGeR0/s220/vitibalon.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry></feed>
